El Romanticisme

El Romanticisme es un període que transcorre durant el segle XIX.
El Romanticisme sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
La música ocupa un lloc d’honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.
L’artista romàntic és individualista : utilitza l’art per expressar les seves idees i sentiments personals.
Pel que fa a les característiques musicals el més destacat és :

1. Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.
2. Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato.
3. Gran riquesa defectes dinàmics: ús constant de crescendos i disminuendos, al costat d’espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.
4. L’orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonista.
5. Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com : nocturns, estudis, balades i valsos.
Els compositors més destacats són : els alemanys L.V.Beethoven que està a cavall entre el classicisme i el romanticisme; F.Schubert, autor de nombrosos lieder i J. Brahms molt conegut pel Wiegenlied o cançó de bressol i el polonés F.Chopin, el mestre del piano.
Pel que fa als compositors d’operes tenim : Verdi, autor de la Traviata; Puccini, autor de La Boheme ; Rossini, autor del Barber de Sevilla o el francés Bizet autor de Carmen. L’alemany Wagner autor de la famosa cavalcada de Les Walquíries.